Entrevista 5,6 | Light Painting | Ivan Capi

Avui tenim a Ivan Capi a les preguntes de Cinc amb Sis, 5 preguntes per a tots els convidats, i 6 preguntes de la seva especialitat! 

Avui tenim a Ivan Capi a les preguntes de Cinc amb Sis, 5 preguntes per a tots els convidats, i 6 preguntes de la seva especialitat! 

Parla'ns una mica de tu, d'on ets, altres aficions, treball, etc 

Hola, el meu nom és Ivan, conegut en xarxes com Iván Capi, fent tribut al segon cognom patern.

Sóc d'Alcalá de Guadaíra (Sevilla), tinc 45 anys, casat i amb un fill de 12 anys.

Em dedico a la fotografia com a hobby i treballo en l'empresa que abasteix d'aigua a la ciutat de Sevilla.

5 Preguntes generals

Com vas començar amb la fotografia nocturna i/o light painting? 

Quan vaig començar a fer fotos les feia de tot tipus, sense centrar-me en una temàtica en concret. Però si vaig detectar que quan realitzava alguna nocturna, aquesta foto era diferent, era més cridanera que les altres, era ... no sé, molava més. No era gran cosa el que feia, ja que no tenia molt coneixement de tècnica, simplement el que feia era donar flashazos per aportar llum a l'escena.

La meva primera fotografia nocturna la vaig realitzar en 2011, va ser una circumpolar a Mallorca, però aquest arxiu està danyat i no l’he pogut recuperar. La primera que conservo és de l'any 2012, en una estació de tren antiga que hi ha a la ribera de l'Guadaíra, la qual vaig il·luminar amb 3 flaixos. A l'interior vaig posar dos flaixos, un filtrat blau i un altre filtrat taronja, i un tercer nu per il·luminar la façana.

Arran del confinament, a principis de 2020, és quan em centre realment en les nocturnes, més concretament en el lightpainting, gràcies a aquest moviment que va haver de directes en xarxes, on podíem veure, als grans artistes nacionals mostrar com passaven les hores de tancament entre miniatures i llanternes.

Jo també em vaig atrevir amb les miniatures. Amb l'ajuda de la meva dona, Lala, vam passar algunes tardes entretinguts amb la fotografia. Posàvem el saló a les fosques, buscàvem a casa alguna cosa amb el que muntar un diorama i entre mesuraments de llum, enquadraments, proves i error, quan et donaves comptes ens donaven les tantes, però amb una fotografia final.

És llavors quan decideixo centrar de ple en aquesta temàtica, intentant aprendre cada dia per perfeccionar la tècnica d'il·luminar.

Quins articles mai falten en la teva motxilla?

Principalment la MT-18 i la Ryus, amb els seus filtres de colors. Com accessoris imprescindibles considero que un bon tros de goma eva, cinta aïllant, cinta luminiscent i celo et faciliten molt la feina i no han de faltar.

Quines són les teves influències i els teus referents? 

No tinc un referent en concret. Intento veure el màxim de treballs possibles d'altres autors i estudiar com els han dut a terme, com han il·luminat, quins efectes han afegit i així aprendre una mica de tots ells.

Quin és el teu major somni fotogràfic? 

El meu somni es basa en gaudir fent fotografia i puc dir que a dia d'avui ho he aconseguit. Gaudeixo molt planificant, i si després en el treball tot surt com ho he plantejat, ja és la repera.

On i amb qui has après més?

Doncs no ho sé, perquè mai vaig rebre un curs de fotografia nocturna. Tot el que he après ha estat de forma autodidacta, veient treballs d'altres companys i estudiant com s'han fet.

6 Preguntes Light Painting

Generalment fabriques les teves pròpies eines o les compres? 

Doncs tinc una mica de tot. Algunes eines les he comprat i moltes altres han estat fabricades per mi. Per exemple, tinc una llanterna d'un metre de llarga fabricada amb una barra de PVC, a la qual vaig afegir un interruptor en un extrem i un led en l'altre. Aquesta llanterna em serveix per il·luminar les zones altes on no arribo i en altres ocasions li acoblament filtres de colors i la faig servir per fer esferes i figures.

Quina és la teva font d’inspiració? 

La font principal són Instagram i Pinterest. En Instagram veig treballs d'altres companys i agafo idees per després donar-li el meu punt de vista i en Pinterest busco dissenys i estilisme. 

Treballes amb models? (si - Com contactes i consells) (no - Referències que utilitzes per a guiar-te i crear en l’espai) 

Fins fa poc, si calia integrar algun personatge en escena, es posava qualsevol dels que anàvem a la sessió, però en els últims treballs, he incorporat una noia com a model.

De moment m'han acompanyat gent del meu entorn, però estic començant a contactar amb models. Crec que la presència humana en la fotografia és fonamental per donar-li vida i volum a la imatge.

Amb quina sessió o projecte has suat més i amb quin estàs més satisfet/a?

Potser la que més feina em va costar va ser la planificació de la locomotora de les mines de Rio Tinto, ja que em va costar diversos viatges a la zona fins a localitzar l'accés fins a les màquines. Però del projecte que més satisfet estic és la súper lluna que vaig fotografiar al costat de la Giralda. Van ser diverses hores de planificació, distància, alçada, desnivell, etc ... El dia de la presa em van acompanyar la meva dona, el meu fill, el meu nebot i el meu company Juan Quintana i tots vam flipar amb l'espectacle (veure sortir una súper lluna al costat de la Giralda). Per rematar vaig ser seleccionat com Photopiller del dia amb aquesta fotografia el 05 de Abril de el 2019.

Tens una metodologia de treball concreta a l'hora d'il·luminar o de tractar l'espai? En què es basa? 

Jo treball amb rèflex, per tant, no veig el resultat de la foto fins al final.

El primer que faig és mesurar potències i temps de llums, per a una configuració de càmera en concret. A partir d'aquí, toca currar l'escena sense passar-se de llum. Ja saps, si t'equivoques, toca repetir jejeje.

Alguna anècdota que sempre recordis?

Tinc un parell d'elles que no les oblidaré en molt temps. En 2013 estant de vacances en un hotel a Almeria, després del sopar, ens preparem unes copes i vam baixar, la meva dona, el meu fill de tot just 4 anys i jo, a fer fotografia nocturna en una cala privada dins l'hotel. Cap a les 02: 30h Lucas ja dormia en braços de la meva dona, a ella li va fer por el silenci i la foscor que hi havia i no estava còmoda, vam decidir recollir i anar-nos-a l'habitació. Al sortir de la cala s'accedia a la zona de la piscina i hi havia una porta amb l'accés a l'hotel. La sorpresa va ser que la porta estava tancada i ens havien deixat tancats dins de la zona de piscina. Vaig picar a la porta amb totes les forces, però ningú es va adonar que estàvem allà. Li vaig dir a la meva dona de saltar la tanca i anar a recepció, però la idea de quedar-se sola amb el noi no li molava, així que saltem els dos amb càmera, trípode, bossa, Lucas adormit i una tanca de dos metres d'altura, ... de bojos !!!. Al trucar a la vidriera d'entrada, es van adonar que algú molt enfadat estava trucant a la porta. Li vaig montar un pollo al recepcionista per que portàvem una mitja hora tancats a la zona de piscina i ens va comentar que aquesta zona es tanca a les 02: 00h. Però aquesta informació on està? Enlloc hi havia alguna cosa informant d'això perquè no era normal que a aquella hora hi hagués gent a la cala. En fi, no vam passar una bona estona.

En una altra ocasió vaig anar amb el meu compi, Juan, a fer una nocturna a un mas grandíssim que hi havia a la part alta d'un turó, el qual havíem anat prèviament a planificar la foto, vam veure els enquadraments, accessos i possibilitats que tenia. Va arribar el dia i ens vam presentar en el mas, feia bastant aire, i estant davant de la façana del mas, vam començar a treure les trastes, taula, cadires, nevera ... a això que escolto com una conversa, però sense entendre res. Bé com feia bastant aire vaig pensar que podia ser el mateix aire el que em portés a malentesos, però aquesta conversa tornava una i altra vegada. No vaig voler dir-li res a Juan, perquè si li deia alguna cosa d'això igual ens acolloniem i voldriam marxar, encara que jo ja ho estava, jajajaja. Quan de sobte, Juan es queda seriós mirant-me i em diu, tu escoltes veus? li dic, ¿que si escolto? Ja porto una estona acollonit però no volia dir-te res. A això que li dic, crec que he vist alguna cosa o algú a la finestra de dalt de la dreta, diu Joan, no pot ser, quan vam venir dies abans, vam veure que l'escala estava destruïda i no es podia pujar. Collons tio no pot ser! Ara si estàvem els dos cagata jajajaja. A això que torna a sortir un cap i veiem que és algú que parla per telèfon. Vam començar a cridar i va sortir de nou. Ja vam poder tantearnos de qui érem i que fèiem allà i com havia pujat ell fins allà dalt. Resulta que era un ciclista que passava per allà i va decidir explorar el mas, a això que vam arribar nosaltres i el noi suposem que cridaria a algun conegut per dir-li que estava en un mas abandonat i havien arribat dos en un cotxe sense saber les intencions que portàvem . Ens va explicar que va pujar grimpant per la runa de l'escala. A la fin sortir amb la seva bicicleta i es va prendre alguna cosa amb nosaltres, però l'ensurt no se m'ha tret de el cos encara, jejejejej.

Salutacions!!!

Web: www.ivancapi.es

Facebook: https://www.facebook.com/ivan.capi.58

Instagram: https://www.instagram.com/ivanxcapi/