Entrevista Cinc amb Sis - Light Painting - Sergi Boix

Avui tenim a Sergi Boix a les preguntes de Cinc amb Sis, 5 preguntes per a tots els convidats, i 6 preguntes de la seva especialitat! 

Parla'ns una mica de tu, d'on ets, altres aficions, treball, etc 

Sóc Sergi Boix, de Fortaleny un poble del país Valencià, a la Ribera Baixa, un poble xicotet de 1000 habitants. Vaig fer estudis de vàries coses, com tothom, fins que vaig acabar fent informàtica de gestió, que bàsicament és programació, i d'aquí vaig entrar a una empresa internacional d'automoció sobre l'any 2000. A part del meu treball sempre m'ha agradat la fotografia, de fet, des que vaig poder furtar-li la càmera a la meva mare, vaig començar a fer més fotos. Hobbies per a mi son la fotografia i la música, quan era jove, vaig ser discjòquei, varis anys, la nit valenciana, vivia al costat de Xocolate, de la ruta del Bakalao. Encara tinc l'equip i faig les meves sessions de tant en tant.

5 Preguntes generals

Com vas començar amb la fotografia nocturna i/o light painting? 

Per parlar de la fotografia nocturna tornem a l'època de DJ, disparava fotografies a la sala, des de cabina, els efectes que podia treure amb les llums que sortien després al revelar em cridaven molt l'atenció i vaig començar a investigar una mica més. A partir del 2005, vaig comprar una càmera digital, una Olympus E500, i vaig començar a investigar més sobre la foto de nit, que sempre m'ha agradat, ja sigui perquè vinc del món de la nit o naturalesa meva. Així vaig començar a descobrir fotografies de Steve McCurry i de Harold Ross entre d'altres i per aquí a Espanya veia a Mario Rubio fent aquest tipus de fotografia i em cridava molt l'atenció, jo volia fer el mateix. Així va ser la manera com vaig descobrir per on començar.

Quins articles mai falten en la teva motxilla?

La càmera evidentment, i després, si vaig a pegar una volta o sortida a veure algun lloc, sempre vaig amb objectius fixos, un 24, 50, 85 i 135. Sempre el frontal i la llanterna, no se si per formació professional, però sempre va dins de la motxilla. 

Quines són les teves influències i els teus referents? 

Qui més m'ha marcat es Eric Curry de American Pride and Pray, pel tipus de fotografia que fa, de fet és el que més m'ha marcat pel tipus d'il·luminació o coses diferents en aquest aspecte. Altres personatges, vaig nàixer en aquest món de la fotografia nocturna coneixent el treball de Frodo, Rides, que a poc a poc s'han anat veient coses, un efecte que mola, i s'ha anat incorporant, però com que sempre desvario molt, sempre he volgut crear escenes o muntar històries o coses així, intentant centrar-me més en el tipus d'il·luminació de Eric Curry, o Harol, que treballa molt bé el tema de les llums.

Quin és el teu major somni fotogràfic? 

Anar a Islàndia a fer aurores boreals i fer alguna cosa allí.

On i amb qui has après més?

Quan estava en el país valencià amb els meus companys de la Llum de la Nit. Amb Víctor, Salva i Alfredo. Treballar en equip és el que més m'ha fet créixer a mi i espero que als meus companys també en el seu moment.

6 Preguntes Light Painting

Generalment fabriques les teves pròpies eines o les compres? 

Depèn, depèn del que vaig a fer i l'efecte que busqui. En tinc moltes de comprades i moltes fetes per nosaltres, per mi o l'equip en aquell moment. Si és foc ho fem amb una eina nostra, si són esferes, tinc vàries eines, algunes comprades algunes fetes per mi.

Quina és la teva font d’inspiració? 

Font d'inspiració per a fer el meu tipus de fotografia d'esferes que és el que més m'agrada, evidentment és Denis Smith de The Ball of Light, per la barreja de llum quasi diürna, amb desenfoc amb light painting, i després pel·lícules en general, no una en concret, sinó les que he vist al llarg de la meva vida, escenes que després han fet que jo he anat maquinant una sessió.

Treballes amb models? (si - Com contactes i consells) (no - Referències que utilitzes per a guiar-te i crear en l’espai) 

En general no, i si és amb model és algú proper, però en general algú de l’equip o  algú que ha vingut a acompanyar aquella nit. El primer de tot, és anar a la localització i pegar una volta, crec que ho fem tots, i a partir d’aquí el cap ja va maquinant que vas a fer. Quan tinc la composició que vull, faig una fotografia en ISO alt, que pugui veure si estic ben enquadrat, si estarà bé el que vull fer, i a partir d’aquí, l’esquema de llum que vaig a utilitzar, buscant-li coherència i després color. Pensar si vaig a contrastar, a buscar simetria, una mica de tot. 

Amb quina sessió o projecte has suat més i amb quin estàs més satisfet/a?

En la que més he suat, i va ser perquè estava sol, va ser en un taller a la pobla de Claramunt, amb Lluís com a model, company de la sessió, en el castell, una foto de 9 minuts... Clar, 9 minuts sol davant d'unes 15 persones vas corrent, i els que estan allà, estan mirant a un tio que va fent llumeta aquí i llumeta allà, perquè no hi havia cap Olympus per allà.

I el projecte que més satisfet estic, van ser dos, un va ser el doctor de la peste, una sèrie de 7/8 fotografies, crear el guió, les escenes i altres, el fer tot això em va agradar molt. I després, un que no ha vist la llum, i no sé si algun dia la veurà pel sensible que és, sobre la violència de gènere, que vaig fer un treball per a una exposició al meu poble, a Fortaleny, van sortir diversos temes i a mi em va tocar aquest com a artista del poble. Va ser molt complicat, un total de 12 fotografies, no les he publicat a internet perquè és una Espasa de doble fil. Vaig veure que no eren publicables perquè en la mateixa exposició, amb el text explicant cada imatge hi havia gent que no llegia ni el text, i senties comentaris que preguntaves si aquella persona havia llegit el text que il·lustra la imatge, que et posa en escena. És un treball que em va agradar molt, va ser en família i amics, amb la col·laboració de Víctor, i la veritat que per mi, un treball molt xulo.

Tens una metodologia de treball concreta a l'hora d'il·luminar o de tractar l'espai? En què es basa? 

Si que podem dir que en tinc una, des de fa molt temps, intento il·luminar sempre de cara a càmera, intento crear alguna cosa dins de l'escena que irradiï la seva pròpia llum. M'agrada il·luminar cap a càmera tapant amb la meva goma eva particular. És el que més m'agrada, crear aquesta irradiació enmig de l'escena. Ja sigui en un pòrtic clavant una esfera o si és un personatge, moltes voltes la llum surt del mateix personatge.

Alguna anècdota que sempre recordis?

En tinc unes quantes, recordo una vegada, una foto que tenim dels quatre, quan més complicat es fa que vam il·luminar els quatre, i els quatre sortim en la toma. Estem en unes vies del tren i representem que un tren està venint. Una nit que estem allà tots anar xarrant, eren les 10 i pico, i per allà no passa cap tren. Molt són trens a gasoil, i per aquelles hores no passen. Ja ho havíem recollit tot, allà de xarreta, havien passat 3 minuts que ho teníem tot recollit i de sobte sentim un soroll, i va passar un tren a aquelles hores, la màquina de manteniment per allí... Ens vam quedar els quatre dient que si ens arriba a pillar...

O una altra anècdota, al principi de tot de conèixer a Salva, estàvem els dos, no ens coneixíem mútuament, va ser cosa de parlar per flickr, i vam quedar. Quedem, i això que estem els dos en una rambla d'un torrent que hi ha en Ontinyent, en un molí antic, i de repent comencem a sentir soroll, comencem a xillar qui està per allà i tot això, i ens apareixen dos ases, uno blanc i uno negre, no sé si es van espantar més ells o nosaltres.

Flickr: https://www.flickr.com/photos/sergi_boix/

Facebook: https://www.facebook.com/lallumdelanit