Entrevista Cinc amb Sis | Light Painting | Jose Moroño
Avui tenim a Jose Moroño a les preguntes de Cinc amb Sis, 5 preguntes per a tots els convidats, i 6 preguntes de la seva especialitat!
Parla'ns una mica de tu, d'on ets, altres aficions, treball, etc
Vaig néixer a Cartagena (Múrcia) i des dels dotze anys resideixo a Las Palmas de Gran Canaria, vaig estudiar informàtica i després de diversos treballs vaig decidir opositar i des de fa 25 anys sóc funcionari de Policia. En la fotografia em vaig iniciar després de sofrir un greu accident de moto, motiu pel qual no vaig poder continuar practicant el meu esport favorit i em vaig refugiar en aquest apassionant món de la fotografia. A partir d'aquest instant em vaig dedicar a conèixer més i més sobretot el que estigués relacionat amb la fotografia.
5 Preguntes Generals
Com vas començar amb la fotografia nocturna i/o light painting?
Els meus començaments en la fotografia nocturna es va deure principalment al fet que volia saber de què era capaç la meva càmera en aquells dies (Nikon D7500), volia esprémer-la i treure-li tot el que portava dins, per la qual cosa em vaig ficar de ple en la fotografia de llarga exposició. Amb el light painting vaig començar arran d'una imatge que vaig veure d'Eric Paré, una model i un meravellós efecte circular darrere d'ella, no tenia ni la més remota idea de com ho havia fet, per la qual cosa em vaig posar a investigar i vaig descobrir que amb la fotografia de llarga exposició i una font de llum aconsegueixes unes estel·les xulíssimies. Arran d'aquest instant em va captivar la tècnica fotogràfica del light painting.
Quins articles mai falten en la teva motxilla?
Òbviament la càmera, objectiu angular, intervalòmetre, trípode, bateries, targetes de memòries etc…, però a més i pel que vaig explicar anteriorment, alguna cosa que no falta en la meva motxilla són els tubs, em reconec un amant dels tubs i sempre els porto amb mi, els utilitzi o no. Tampoc em deixo enrere la Minimaglite, la MT18, la LightPainter Ryu's Lightworks i com no pot ser d'una altra manera la fibra plana de Carles Domènech.
Quines són les teves influències i els teus referents?
Un fotògraf que em va marcar moltíssim quan vaig començar era Robert Capa, pioner a utilitzar càmeres de petit format, les seves fotografia preses en plena guerra captaven la meva atenció, també haig d'esmentar a Elliott Erwitt, em fascina la facilitat de captar el moment exacte en cada presa, potser aquesta predilecció per ell és pel fet que era deixeble de Robert Capa. Quant a fotògrafs de light painting, sens dubte haig de nomenar el meu paisà Pedro Javier Alcázar (El Niño de Las Luces) amb el qual vaig tenir el plaer d'assistir durant tres dies amb les seves dues nits a un taller impartit en Gran Canària, altres fotògrafs d'aquesta disciplina que m'encanta són Sven Gerard i Warren Adrien Tang.
Quin és el teu major somni fotogràfic?
He de dir que no sóc professional de la fotografia, no em dedico a això, però cada sessió que faig o cada taller que imparteixo és un somni fet realitat, els qui em coneixen saben que poso la meva ànima en cada projecte en el qual m'involucro, sigui petit o gran intent donar el màxim de mi. Però si he de somiar, m'encantaria poder celebrar a la meva ciutat (Las Palmas de Gran Canaria) un esdeveniment multitudinari tipus LightMod.
On i amb qui has après més?
Abans de comprar-me la meva primera càmera, la qual tenia decidida la marca i el model, em vaig baixar abans el manual d'internet, me'l vaig llegir i vaig aprofundir en ell i després vaig ser per la càmera, així amb cada càmera que he comprat.
Considero que aprendre es pot aprendre de tot el món, des del més experimentat i fins del qual comença en la fotografia.
Passar un mes sencer convivint amb Frodo Álvarez (Children of Darklight) també em va valer moltíssim per a aprendre de la persona i de l'artista, és una persona que viu el light painting d'una manera que no li conec a ningú, 24/7, com li vaig dir en una ocasió, “Frodo o m'uneixo a les teves bogeries de light painting o em tiro per la finestra ja”, òbviament em vaig unir a les seves bogeries.
6 Preguntes Light Painting
Generalment fabriques les teves pròpies eines i les compres?
La majoria d'elles me les faig jo mateix, és cert que hi ha eines que pel preu que tenen no val la pena fer-te-les o simplement se m'escapa de la meva capacitat per a fabricar-me-les.
Quina és la teva font d’inspiració?
Normalment miro moltes fotografies d'altres artistes, també m'agrada molt Pinterest i la resta és el que se m'ocorre quan consulto aquestes fonts.
Treballes amb models? (si - Com contactes i consells) (no - Referències que utilitzes per a guiar-te i crear en l’espai)
Si treballo amb models, és més, si et fixes bé és extrany que en les meves fotografies no aparegui una model. La manera de contactar normalment és via xarxes socials, també gent coneguda o simplement perquè t'ho proposen les mateixes models.
Amb quina sessió o projecte has suat més i amb quin estàs més satisfet/a?
Haig de dir-te que les meves fotografies les realitzo jo únicament, en fer-les jo només acabo suant moltíssim, així sigui en un espai obert o tancat.
Sens dubte el projecte en el qual més he suat va ser amb motiu de l'esdeveniment LightMod Santander és Llum, organitzat amb motiu del Dia Internacional de la Llum en aquesta ciutat. Les tasques que em van assignar era il·luminar el prisma de la figura principal, així com les tres enorme façanes i les teulades de dos aiguavessos d'aquestes. Després d'il·luminar el prisma, havia d'il·luminar les enormes façanes i pujar tres pisos per a il·luminar les teulades, el temps d'exposició corria i no podia esperar a l'ascensor, així que vaig decidir pujar i baixar corrent els tres pisos, fins a dues ocasions ho vaig fer en la mateixa presa.
Quant al que més satisfet estic, doncs veure que quan vaig començar gairebé no sabia res de light painting i avui dia creo les meves pròpies fotografies.
Tens una metodologia de treball concreta a l'hora d'il·luminar o de tractar l'espai? En què es basa?
Solc preparar-me les sessions amb antelació, les porto bastant estudiades des de casa, si que També és veritat és que solc improvisar bastant sobre el terreny. Sóc més de retrats que d'il·luminar abandons per exemple, així que em baso en ressaltar a la model principalment.
Alguna anècdota que sempre recordis?
En cada sessió o taller sol haver-hi sempre alguna anècdota per a recordar, però una que mai oblidaré va ser en un taller que vaig impartir per a deu persones en Els Plans de la Peix (Gran Canària), dues d'ells no paraven de parlar durant cadascuna de les fotografies, comentaven que si ens imaginàvem que apareguessin la Guàrdia Civil de sobte…., que si la Guàrdia Civil això…., que si la Guàrdia Civil l'altre…., jajajaja. Un d'ells va dir “Saps que et dic, si apareix la Guàrdia Civil li donaran als dos pel cul”, en aquest precís instant s'encén darrere de tots nosaltres unes llanternes, Qui eren? Jajajaja, no, no eren dos, eren quatre Guàrdies Civils que segons ells portaven diversos minuts observant i escoltant el que fèiem jajajaja, que mal glop vaig passar. Al final tot va quedar en això, l'anècdota que mai oblidaré.
Facebook: https://www.facebook.com/Josemoronoo
Instagram: https://www.instagram.com/lightpaintinglpa/
Comentaris
Sense comentaris
Deixi el seu comentari